EL POBLE DE LES BRUIXES - Cultura, història i patrimoni de Llers (Alt Empordà, Girona)

Llers, el poble de les bruixes

Diu la tradició que Llers és el poble de les bruixes. Ningú sap amb certesa l’origen d’aquesta creença, però en tenim diversos testimonis escrits ens en parlen des de temps reculats i que, probablement, recullen una tradició popular de transmissió oral que era ben viva arreu del poble i més enllà.

El primer text que hi fa àmplia referència és el poema Les bruixes del Canigó a Llers (1899) escrit per l’advocat Pere Vives Casademont (1860-1934), que també seria alcalde de Figueres els anys 1926 i 1927. L’historiador Antoni Egea, a la publicació Llers (Quaderns de la Revista de Girona, 2019), assenyala que Fages de Climent -que uns anys després escriuria el famós poemari Les bruixes de Llers- coneixia Pere Vives i també, molt probablement, el seu poema, que havia estat publicat al diari La veu de l’Empordà el 1910.

Les Bruixes de Llers

Però sens dubte, el que més ha contribuït a donar a conèixer la tradició màgica de Llers ha estat Les bruixes de Llers, un poemari publicat l’any 1924 per Carles Fages de Climent amb il·lustracions d’un jove Salvador Dalí. Ambdós nascuts al carrer Monturiol de Figueres, van mantenir al llarg dels anys una estreta relació d’amistat i col·laboració.

«La mare em deia que, essent criatura,

va bressolar-me una dona de Llers.

Suau embruix que en mi encara perdura,

em prenc la vida com si fos en vers».

«De Llers, terra de bruixes, la màgica contalla

d'un cap d'Empordà a l'altre, no l'heu sentida a dir?

A mitjanit encenien la falla

dels focs follets que apagava el matí».

Referències literàries

Trobem també altres referències literàries que parlen de passada de les bruixes de Llers, com el Llibre de Figueres (1962) de l’historiador figuerenc Eduard Rodeja o Les Gràcies de l’Empordà, un poema en prosa publicat per Pere Coromines l’any 1919 i que podeu llegir en aquest enllaç:

https://www.fundaciocoromines.cat/wp-content/arxius/2011/02/Les-gracies-Emporda.pdf

La tradició fetillera de Llers és ben present al poble. Durant anys, la Fira Fes-te Bruixa va mantenir-la ben viva, i ens la recorden escultures com la Bruixa blanca de Ricard Anson, el Penell amb silueta de bruixa dissenyada per l’arquitecte Pelayo Martínez i la Plaça Fages de Climent, obra del llersenc Josep Ministral, o entitats locals com Els bruixots de Llers o l’Associació Juvenil Brullersenca.

Però la bruixeria a Llers no és tan sols una antiga llegenda, sinó que ha arribat fins als nostres dies de la mà de la Carme Joan, una "bruixa bona" famosa arreu l'Empordà que, amb consulta oberta des de fa 35 anys, ha rebut i aconsellat 35.000 visites entre les quals es troben polítics i, fins i tot, la policia. En aquest enllaç podeu veure una entrevista de la periodista Tura Soler a Carme Joan.

https://www.ccma.cat/3cat/tura-soler-ens-acosta-els-secrets-de-la-bruixa-de-llers/video/6179376/